Com bé sabem, Tirant lo Blanc (escrit originalment com Tirant lo blanch) és l'obra més important del reconegut escriptor i cavaller valenià Joanot Martorell. És considerada la novel·la cavalleresca representant de la llengua catalana i del segle d'or valencià (gairebé tot el segle XV). Aquesta novel·la parla del cavaller errant Tirant, tema estrela de l'època medieval on destaquen també altres llibres com El Quixot, de la literatura castellana. Però en el cas del nostre Tirant, presenta diverses semblances amb l'autor Joanot.
Joanot Martorell.
Primer farem una introducció a la vida de Joanot Martorell, naixcut el 1414 a Gandia. Net de Guillem Martorell, conseller reial, i fill de Francesc Martorell, cambrer del rei Martí l'Humà; pertanyia a la xicoteta noblesa valenciana. |
| Joanot Martorell |
A partir del Compromís de Casp i el canvi de dinastia, el 1412, els Martorell van entrar en un procés de decadència econòmica que no van saber aturar i que, a la mort del pare, Francesc Martorell, l’any 1435, es va accelerar per acabar al cap de pocs anys en la ruïna i, en el cas de Joanot, en la misèria més absoluta. Per alguna raó desconeguda, Joanot, que no era el primogènit, va ser instituït hereu i va presidir, per tant, com a cap de la família, la desfeta dels Martorell.
Poc després de la mort del pare, Joanot es va veure embolicat un afer escandalós contra el cavaller Joan de Monpalau, que, havent promès matrimoni a la seva germana Damiata, no havia complit la paraula donada, després de deshonrar-la. Joanot el va desafiar a tota ultrança, encara que el combat, després de complicades gestions, no es va dur a terme mai.
 |
| LLetres de batalla: cartes que un cavaller adreça a un altre defensant el que ell creu que són els seus drets i reptant-lo a batre's. |
D’altra banda, Martorell va viatjar a la cort anglesa (1438-1439) i va convèncer el mateix rei Enric VI que acceptés proporcionar un camp neutral i fer de jutge per a la seva batalla cos a cos amb el cavaller Monpalau. Aquest viatge tindria una importància literària. El coneixement de la cort anglesa i la probable lectura que allí va fer del Guy de Warwick –relat anglonormand sobre les gestes de l’heroi així anomenat– pesarien en la concepció del Tirant.
A la tornada de Londres, per tal de casar la germana Isabel –amb el poeta Ausiàs March– li va haver de cedir, com a garantia del dot, una gran part de la Vall de Xaló, possessió feudal dels Martorell, que no tornaria mai a les seves mans.
L’any 1444 hauria de vendre Murta i Benibrafim, el castell i la Vall de Xaló a Gonçalbo d’Íxer, comanador de Montalbà, per l’orde de Santiago, i a la seva muller, Agnès de Portugal, els quals aprofitant-se de la situació tan precària dels Martorell van acabar apropiant-se de tot el seu patrimoni. Joanot finalment hi reaccionaria amb violència, desafiant el comanador. Al Tirant, el ridícul paper que fan dos cavallers de ficció, els germans Kirieleison i Tomàs de Muntalbà, és una clara al·lusió a aquell episodi lamentable, que es va arrossegar fins al 1450.
 |
| Manuscrit original |
Entre el 1440 i el 1450 el van empresonar per diversos delictes, el més greu dels quals va ser l’assalt a uns mercaders castellans a Xiva, l’any 1449. Les dificultats econòmiques que patiria al final de la vida, quan redactava el Tirant, entre el 1460 i el 1464, acabarien fins i tot condicionant el concepte d’autoria que tenim de l’obra.
L’embolic es va originar en les condicions de precarietat econòmica en què vivia Joanot Martorell quan redactava el llibre. Fins a una data relativament recent no hi havia notícia de la relació que hi va haver entre ell i Galba.
Versemblança i ficció.
Com ja hem dit abans, el Tirant presenta diverses semblances amb el seu autor, Joanot Martorell, no més lluny de la seua "professió" de cavaller errant al igual que el protagonista de la seua obra. No és exagerat pensar que Martorell va fer l’obra basant-se en el que ell somiava arribar a ser i mai va aconseguir. Per això Tirant és un heroi de ficció de “carn i ossos” que està envoltat de personatges quotidians, és a dir, personatges amb sentiments i defectes.
Per començar aquesta comparació hem elegit parlar sobre el treball de cavaller al llibre i a la seua vida. Martorell es batia en duels a tota ultrança mitjançant les lletres de batalla (les quals eren cartes que un cavaller adreça a un altre defensant el que ell creu que són els seus drets i reptant-lo a batre's). Aquest element és molt important a l'obra, ja que és un dels temes principals entorn del qual gira la trama de l'obra. Així que podem afirmar que sí hi ha certs esdeveniments de la vida de Joanot Martorell que fa servir d'inspiració per escriure el Tirant.
El 1437 va intercanviar unes enginyoses lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, al qual acusava d’haver trencat la paraula de matrimoni donada a Damiata Martorell, la germana de Joanot. Arribats a la conclusió que les diferències entre els cosins només es podien resoldre mitjançant una batalla a ultrança, és a dir, un combat individual a mort, Martorell va haver de cercar un jutge imparcial que els proporcionés lloc i data per a la lluita. Amb aquest objectiu va viatjar a Londres, on va aconseguir que el mateix rei Enric VI d’Anglaterra acceptés la judicatura. Finalment, el conflicte va solucionar-se sense vessament de sang quan Joan de Montpalau va pagar una quantitat considerable de diners a Damiata.
L’anècdota ens defineix al personatge: un cavaller vigorós que no dubtava a l’hora de citar els seus enemics per a la lluita. Però el que realment és important aquí és la seva estança a Anglaterra entre març de 1438 i febrer de 1439. Allà va conèixer la sumptuosa vida de la cort, el cerimonial de l’orde cavalleresc de la Garrotera (Jarretière), va establir relació amb cavallers de tot Europa i, en especial, va poder llegir els llibres que més endavant deixaren solc en les seves obres literàries, destacant el vell (i bell) poema francès Guy de Warwick.
Viatges i paisatges
Martorell ens presenta el món tal i com era en aquella època, creant un món literari realista i allunyat del mite del Mediterrani. Així, podem presenciar la vida d’un home en lluita amb si mateix, situat en el bell mig d’una xarxa de dones (Carmesina, Viudareposada, Ricomana, Estefania…) que marquen la seva existència.
Tirant es fa conèixer en festes cortesanes i combats a Anglaterra, esdevé cap de forces armades que socorren l’illa de Rodes i l’imperi grec, el qual defensa contra la invasió dels turcs i, després d’una llarga campanya al nord d’Àfrica, torna a Constantinoble on mor.
Martorell, per la seua banda, va viatjar a Anglaterra, Portugal i Nàpols, fins a arribar a Saragossa poc abans de morir, per posar-se al servei del rei Joan II en la seva guerra contra els catalans.
Comentarios
Publicar un comentario