Les batalles de Tirant. Mireia Lavilla i Paula Mezquida.

Tirant lo Blanc combina el pla cavalleresc, del qual anem a parlar ara, amb el realista i l'històric. A més, inclou elements humorístics i eròtics i els personatges evolucionen. Es tracta de la primera novel·la moderna.

Resulta que Joanot Martorell, autor de l'obra, va ser un cavaller que s'involucrà en diversos conflictes cavallerescos com poden ser les justes, plets i lluites a mort, també anomenades lluites a tota ultrança. Va viatjar a Londres, Itàlia i Portugal, en plets cavallerescos i econòmics. Així mateix, escrigué nombroses lletres de batalla, les quals eren cartes de desafiament en les que un cavaller reptava un altre a un combat defensant el que ell creu que són els seus drets, i el relat titulat Guillem de Varoic, del qual parlarem més tard.

Lletra de batalla de 

Joanot Martorell

"-A tu, Tirant lo Blanc, que has estat principi de la destrucció de la sang militar: 

Si el teu ànim esforçat gosa mirar el perill de les armes que entre cavallers s'acostumen, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera més segura per a tu, posa't d'acord amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada.  

Escrit per la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes. EL SENYOR DE LES VILESERMES." (Martorell, J, 1989: 62).

En Tirant lo Blanc es narren les proeses d'un cavaller errant, és a dir, un cavaller medieval amb un espèrit d'aventura que l'impulsava a cercar empreses individuals, difícils i justes, i que tenia característiques humanes. De fet, Tirant era fort i valent, però mai lluitava contra més d'un adversari, i sempre guanyava, com vol remarcar Joanot Martorell, gràcies a que posseia la virtut de retindre millor l'alè que els altres, el qual és una explicació fisiológica per a eixir de la inversemblança i exageració.

També s'ha de dir que Joanot Martorell volia crear un cavaller real, un personatge que ansia fer-se cavaller perquè ha estat influenciat d'alguna manera. Per aquest motiu, i per fer més gran la història, entra Guillem de Varoic, un altre relat de Joanot Martorell que no va ser acabat. En aquest, es narra el que li passa a un cavaller noble, savi, valent i virtuós: el comte Guillem de Varoic, el qual vivia a Anglaterra i eixia sempre guanyador de les seues batalles i que, a més, es fa ermità.

Arbre de batalles de Bouvet,

en castellà

En Tirant lo Blanc, aquesta història apareix com a introducció al primer capítol i, tot seguit, Tirant arriba a l'ermita de Guillem de Varoic, el qual l'instrueix en la cavalleria i li regala el llibre Arbre de Batalles d'Honoré Bouvet, un llibre que conté la doctrina cavalleresca del segle XIV.

Característiques de ser un bon cavaller:
No tot el món podia ser cavaller, hi havia que tenir unes qualitats perquè l’ordre militar era tingut en molta rellevància. Devien ser l’escut i la defensa de la gent simple, ja que tenien que mantenir la lleialtat i la justícia i defendre a la santa mare Església.
L’home que hi havia de prendre l’ordre de cavalleria hi tenia que ser fort, afable, animós, savi, amable, lleial, amb noble ànim, prudent, humil, resistent, molt expert en l’exercici d’armes i tindre més virtuts i bons costums que els altres. Devia saber exercir amb saviesa la seua fortitud corporal per a ser ornat amb l’honor de la milícia.
Tirant i el altres cavallers vencien les batalles amb la seua astúcia i força, no per elements màgics, característica important en aquesta obra. Els lluitadors no són herois invencibles i que mai surten ferits; sinó que són cavallers humans amb els seus pors i inquietuds, com es pot comprovar en la mort de Tirant. Aquest no mor en batalla sinó per una simple pulmonia, fet que atrau molt més al públic ja que es pot sentir més identificat amb ell.
A més a més, ser bon cavaller comporta que per les grans virtuts lluitant sigues alliberat, com li va ocórrer a Tirant en el Nord d’Àfrica amb el Cabdillo, al qual, encara que siga musulmà, li ofereix lleialtat. 

La dignitat militar ha de ser admirada perquè sense ella no es podria sostenir la pau dels regnes i de les ciutats, segons diu Sant Lluc en l’Evangeli. Els cavallers virtuosos i valents són, doncs, mereixedors d’honor y gloria, i la seua fama no ha de ser oblidada, per temps que passi.

Grabat de la tomba de 

Tirant i Carmesina

Aquesta dignitat també es mostra en la mort, com podem observar al llibre, quan Tirant lluita contra el senyor de Vilesermes i aquest mor. El rei fa escriure que el senyor de Vilesermes havia mort en batalla com a valent cavaller. En la mort de Tirant, va ser sepultat en una tomba ben ornamentada amb la princesa Carmesina i amb la seua espasa.

Instruir als cavallers desde xiquets:

En les batalles no soles es perdien terres sinó també persones de poca edat ja que, en aquell moment, l’esperança de vida era curta i per defensar la ciutat es necessitava a gent amb resistència per combatre. Per aquesta raó, tant els cristians com els musulmans, educaven als infants de poca edat en l’exercici militar, en justes i tornejos, perquè en les batalles sigueren forts i animosos, a més de que no tingueren por als enemics.

Nomenament com a cavaller del fill de Guillem de Varoic en la batalla entre els musulmans de Abraïm i els cristians de Guillem de Varoic.

És un exemple de la maduresa i valor que tenia que tindre un xiquet per ser nombrat cavaller. Tenia que suportar la tensió de combatre en una batalla, matar a un infidel i tacar-se amb la seua sang per no tindre por a la violència. Totes les proves que els feien, als infants, era per no tindre temor a enfrontar-se en batalla amb ningú i tindre que de fer un acte tan dolorós com es assassinar a una persona.

Nomenament com a cavaller de Tirant lo Blanc

En aquest fragment es pot veure com el rei té que consentir el nomenament de cavaller; a més, de fer prometre que no s’alçarà en armes davant del seu monarca, a no ser que siguera en defensa del seu senyor natural. També, es pot observar el gran poder de l’Església en aquesta etapa.

Pautes en les batalles

Cavaller i Cavaller (Pauta generalitzada)

• L’enemic es sent ofès per diversos motius (pèrdua de terres, dones…).
• Envia una lletra de batalla a Guillem/Tirant; fixant les condicions de la lluita, així com, les del guanyador i vencedor. 
• Entren a camp clos i lluiten fins que un dels dos siga vençut, es rendisca o reste mort (batalla a tota ultrança).
• Els dos combatents sempre ixen ferits, la lluita està descrita amb molt de detall.
• Finalment, ix victoriós el cavaller cristià (Tirant/Guillem de Varoic).
  
  
  

Cristians i Musulmans (Batalla al nord D’Àfrica)

• Tirant naufraga a Tunis i es pres com a captiu; però amb generositat, pel Cabdillo de los Cabdillos, senyor del rei de Tremissèn. 
• Per a què no siga descobert, el Cabdillo envia a Tirant al castell d’un dels seus fills, el qual l’empresona.
• Cabdillo torna a la seua terra, on el rei Escariano havia declarat la guerra al rei de Tremissèn, perquè volia casar-se amb la seua filla.
• Durant la batalla, molt cruel i dura, el rei i la seua filla es refugien en un castell i el Cabdillo en el castell del seu fill, on veu què Tirant està empresonat.
• Cabdillo li demana ajuda en la batalla i Tirant accepta.
• El castell on estaven el rei i la seua filla està assetjat pels enemics i gràcies a l'astúcia de Tirant els allibera i fortifica la ciutat.
• Tirant i el Cabdillo estan fortificant la ciutat de Linac per a que no entren els enemics. Mentrestant, Jacob, un jueu que volia casar la seua filla amb un home de la mateixa religió i que es trobava al costat enemic, ajuda a Escariano a entrar; el qual pren la ciutat, mata al rei i rapta la seua filla, a la qual fica en un castell inexpugnable, el Mont Tuber.
• El rei Escariano mata al jueu que l’havia ajudat per si a cas també li traïa a ell. 
• Tirant ordena les tropes del rei de Tremissèn i se’n va cap al castell on s’havia retirat el rei Escariano.
• Gràcies a l’ajuda d’un captiu albanès cristià, el qual es fa l’home de confiança d’Escariano i ajuda a Tirant a entrar al castell, alliberen a la princesa.
• Per últim, Tirant converteix en cristians a molts infidels de la ciutat (el rei i la reina van ser els primers, després d’aquests els van seguir tot el seu poble).

Batalles

Cavaller i Cavaller

• Abraïm, Rei de la Gran Canària i Guillem de Varoic. Després es dóna una batalla a gran escala entre els defensors de cada part.
• Senyor de Vilesermes i Tirant.
• Alà (gos) i Tirant.
• 4 cavallers misteriosos (rei de Frisa, el rei d'Apol·lònia, duc de Borgonya, duc de Baviera) i Tirant.
• Tomàs de Muntalbà (gegant) i Tirant.

Cristians i Musulmans

• Turcs i Tirant a Pelidas (L'imperi Grec).
• Rei d’Egipte i Turcs i Tirant i cristians (Espinosa) (L'imperi Grec).
• Gran Caramany i Tirant (En la mar) (L'imperi Grec).
• Gran Soldà i Tirant ( Retorn a Constantinoble).
• Cabdillo, Tirant i Escariano, Rei d’Etiòpia (Nord D’Àfrica).

Característica interesant:

Els episodis bèl·lics de Rodes són un reflex de l’històric setge en aquesta illa en l’any 1444, tenim documents que narren aquest moment, escrits per Francesc Ferrer. 

Bibliografia i webgrafia

• Campos Gonzalez, A.; Coves Mora, M.; Moral Reig, I.; Navarro Peiró, JL.; Ramos Alfajarrín, JR.; Ribera i Condomina, J. (2015). Llengua i Literatura. Sèrie Comunica. Ed. Santillana. Voramar. Picanya: València.
• Martorell, J. (1989). Tirant lo Blanc. A cura de Tiñena, J. Ed. Laertes. Capellades: Barcelona.
• https://lletra.uoc.edu/ca/obra/tirant-lo-blanc-1490/tast-de-textos
• https://www.youtube.com/watch?v=XVmiKLBJpr4